Refranys
ADAGIS QUE FAN REFERÈNCIA AL NOSTRE POBLE
- A la Selva, els tupiners,
de la terra fan diners.
- Si canta al maig la Riera
fa tothom bona cartera.
però si al setembre canta
fins el més valent s’espanta.
- A l’ermita de Paretdelgada
la Mare de Déu hi tinc,
les roses de quatre en quatre
i els clavells de cinc en cinc.
- Qui té terra al Garramell
quan arriba ja és mig vell.
- Qui a Reus va cada setmana
o és botiguer o tarambana.
- Si vius al carrer Major
o és botiguer o senyor.
- Qui té terra a l’Albiol
veu sortir i pondre el sol.
- Si vius a la Muralla
tindràs sana la canalla.
- Boira a Sant Pere,
pagesos enrere.
Boira a Sant Pau,
pagesos endavant.
- A Vilaverd toquen l’arpa,
a la Riba, paperers;
a Alcover toquen la flauta
i a la Selva, tupiners.
- Si vas a la Font Major
endu-te’n ple el sarró.
- Per ser bona selvatana
cal que ballis la sardana.
- Un bon selvatà
a Paretdelgada ha d’anar.
- Per Nadal
no te’n vagis al Pont Alt.
- Qui a Reus va sense diners
perd el temps com el qui més.
- Qui s’està al Portal d’Avall
prou farà més d’un badall.
- Qui s’està al Portal d’Amunt
veu passar més d’un difunt.
- Diumenge i carrer Major
el més pobre se sent senyor.
- Res no em fóra anar a Sant Pere
si m’hi duia la somera.
- Des de la Selva a Sant Pere
una hora entera;
el mateix camí al revés
un quart només.
- A la Selva fan tupins
a les Borges ganivets,
a Riudoms en braguen cànem
i a Vila-seca xiulets.
- A la Selva som anat
a menjar pèsols,
veniu-nos a rescatar
que tots som presos.
- Baixada de la Verònica?
velocitat supersònica.
- Els selvatans com a catalans
de les pedres treuen pans.
- Els portants de sota els passos
no els veureu gaire grassos.
- Amb la llança dels armats
molts sorolls i pocs combats.
- Qui a la Selva té un ral
fins Quaresma li és Nadal.
- Tantes sínies a les mines
fa que es criïn teranyines.
- A la Selva,
plats i tupins.
- Minador i el peu eixut,
Tururut!
- D’Alcover res de bo en ve
i si res de bo hi va
no ho deixen escapar.
- Mosterenc borratxo
baixa palla al matxo;
mosterenc barrut
baixa palla al ruc.
- Vi de Sarral
no fa bé ni mal,
però si en veus molt,
emborratxa.
- Pujant Verònica amunt
pas de difunts.
- Tot l’any la Riera seca?
serà un any de poca teca.
- Per ser arrenglerador
no cal gaire devoció.
- La corneta es va allargant
si no té gall al davant.
REFRANYS DE LA FEINA I DELS OFICIS
- A la Selva, plats i tupins.
- A la Selva,
pantanos, mistaires i jueus.
- Qui només tupins sap fer,
no és oller, és tupiner.
- Pagès amb l’esquena dreta
ni feinasa ni feineta.
- Qui fa un cove, fa un paner
i al cap de l’any n’és cisteller.
- L’abat és com el porc,
que no aprofita sinó de mort.
- Pagès gandul de mena,
sempre es queixa de l’esquena.
- Carreter que carros fa,
no és mai ric si els fa a fiar.
- Qui va a buscar rovellons
cal que busqui pels racons.
- A qui treballa d’oller
Sant Hipòlit li va molt bé.
- A la Selva, tupiners.
- Advocats i procuradors
A l’infern de dos en dos.
- A qui pateix del carpó
no li deu un aixadó.
- Qui té terra de secà
Cava i cava i cavarà.
- Qui té terra a regadiu
molt treballar, però en viu.
- Pagès de llargues begudes
les hisendes té perdudes.
- Sovint l’escolà major
Ja es creu senyor rector.
- No serà mai bon paleta
qui no fa una paret dreta.
ADAGIS DEL CALENDARI
- Si plou al gener
apuntala el graner.
- Al febrer, de cap o de cul
l’ha de fer.
- Quan arriba ferrer,
la febre, també.
- Si la Candelera plora
l’hivern és fora:
si la Candelera riu,
l’hivern és viu.
- Pel febrer
lloga un feiner.
- Març, marçot,
mata la vella
a vora del foc
i la jove si pot.
- Qui tingui força al braç
que cavi i podi al març.
- Al març vent, pluja a l’abril...
i al rebost, tot l’any pernil.
- Sant Josep,
vine cap aquí,
que em posaràs el gec.
- Per Sant Josep
pàmpol al cep.
- Ni al Carnaval ni a Quaresma
procura no perdre l’esma.
- Quaranta dies de Quaresma
quaranta dies de menjar
arengades rovellades
i bocins de bacallà.
- Quan ve la Setmana Santa,
qui en tot l’any no canta, canta.
- Quan vénen les Pasqües
vénen les basques.
- A l’abril,
cada gota en val per mil.
- Per Sant Martí
no va ni forn ni molí.
- Al maig,
cada dia un raig.
- Sant Isidre favater,
a robar faves qui no en té.
- Quan el presseguer
floreix i madura
nit i dia està a mesura.
- Pel juny
la falç al puny.
- Per Santa Magdalena
l’avellana és plena.
- Per Sant Feliu,
l’avellana surt del niu.
Per Sant Roc,
l’avellana surt del floc.
- A l’estiu
tota cuca viu.
- Al juliol,
ni cuca ni caragol.
- Qui no bat al juliol
no bat quan vol.
- Si vols tenir bon nap
per Sant Jaume ha de ser nat.
Jo el faré per Sant Bartomeu
i serà millor que el teu.
- La millor col
és la sembrada al juliol
- No es pot dir gla
ni oliva que de l’agost
sigui eixida.
- A l’agost
a les set ja és fosc.
- Fred a l’octubre
mata l’oruga.
- Santa Llúcia la Bisbal
tretze dies per Nadal.
- Per Santa Llúcia
pas de puça.
- Per Nadal, pas de pardal.
- Per Nadal
cada ovella al seu corral.
- Per Nadal, per caçar bé
vés a caçar al galliner.
- Un bon pollastre o capó
et farà el Nadal millor.
- Si el Nadal
no et va prou fi
pren-te oli de ricí.
- Per Nadal
no te’n vagis al Pont Alt.
- Pels Reis
ase és qui no ho coneix.
- Per Sant Silvestre
no encara és matí,
que és vespre.
- Per Sant Antoni
pas de dimoni.
- Quan el dia creix
el fred neix.
- Quan canta el cucut
al matí mullat
i al vespre eixut.
- Si vols collir vi i gra
sembra aviat i poda tardà.
- El dilluns,
faves a munts.
- El dimarts,
faves amb naps.
- El dimecres,
faves a faneques.
- El dijous,
faves amb ous.
- El divendres,
faves tendres.
- El dissabte,
tot ho capta.
- El diumenge,
tot s’ho menja.
ADAGIS QUE FAN REFERÈNCIA AL CLIMA
- Boira a les muntanyes
aigua al pla.
- Per Sant Andreu
pluges, neu
o fred molt greu.
- Cel rogent
pluja o vent.
- Plou, plou
carreguina, caragol.
Demà farà bon sol
pel camí de l’Albiol.
- Llevant la mou
ponent la plou.
- Any ventós
any avellanós.
- Una oreneta no fa estiu.
- Si tens fred
posa’t la capa de Sant Josep.
- Quan el cel fa brometes
la terra fa pastetes.
- No duus manta ni paraigua?
gira el ruc que ve un ram d’aigua.
- Pluja d’agost a desdir
fica aigua al vi.
- Quan Sant Pere bufa
Sant Pau estarrufa.
- Pluja seguida i petita
és la que més s’aprofita.
- Any de neu
any de Déu.
REFRANYS DE COLLITA
- La bona collita despatxa mossos
i espanta gossos.
- De faveres amb pugó
no ens en deu, Senyor!
- No diguis blat
que no sigui al sac
i ben fermat.
- Si vols naps i plantes cols
no colliràs pas fesols.
- Quan el raïm és madur
al cap està més segur.
- Quan cauen les avellanes
cal treballar sense ganes.
- Amb les olives de terra
tindràs mal oli a la gerra.
- Cigrons amb cel emboirat,
hi perds fins el que has sembrat.
- Bajoca amb fils
fregalls a mils.
- Amb tomaques de secà
poc pa t’hi podràs sucar.
- L’any de moltes avellanes
es fa feina sense ganes.
- Olivers rapats,
dits untats!
- L’avellana rossa
tapa el forat a la bossa.
- Moresc sense aigua?
Mànecs de paraigua!
REFRANYS DE LLOC
- A la vora de cap riu
no t’hi facis mai el niu.
- Si vols fer drecera
no deixis la carretera.
REFRANYS QUE FAN REFERÈNCIA LA COS HUMÀ
- Tens una cara que
no és cara ni barata.
- Quan siguis vell
cobreix-te bé la pell.
- Amb això del cop de puny
malament acabaràs.
Si tu arribes més lluny
més ho farà el teu nas.
Ai, Tomàs! Sense nas
quina fila fotaràs!
REFRANYS REFERENTS AL CASAMENT I A L’AMOR
- Si els petonets florissin
com floreix el julivert,
la cara de moltes nenes
semblaria un jardinet.
- Abans de prendre muller
pensa-ho si és que et convé.
- Llarg festeig
et veig i no et veig.
- Amor de senyor,
aigua en cistelló;
i si fos barrut,
aigua en un embut.
- Si vols estar ben casat
casa’t al veïnat.
- Noia que no és recatada
molt festeig i mai casada.
- Festeig de cantó
no és sempre el millor.
- Costa més pescar un marit
que enfilar al vol un mosquit.
- Hereu sense un clau?
Marramiau!
REFRANYS QUE FAN REFERÈNCIA A LA DONA
- La dona borratxa
i el vi al celler
no pot ser.
- Dona que parla al carrer
té la llar feta un femer.
- Dona que té molts galants
es queda per vestir sants.
- Molt sarau i poca missa
fa la dona perdedissa.
REFRANYS QUE FAN REFERÈNCIA ALS DINERS
- Si un dia tes molts diners
tothom te’n deixarà més.
- De poc et serveix el guanyar
si no saps aforrar.
- Per saber si l’amic
és bo o no:
toca-li el butxacó.
- Bonica i amb diners,
què vols més?
REFRANYS QUE FAN REFERÈNCIA AL TREBALL
- No ho esperis tot dels sants:
cal posar-hi el coll abans.
- De fam i de feina
tothom en fuig.
REFRANYS DEL DRET I DE LA JUSTÍCIA
- A qui no li has de donar
no li estalviïs l’esmorzar.
- Si vols estar ben servit
fes-te tu mateix el llit.
- Qui no recull un fesol
no en menja quan vol.
- Qui va a missa matinal
per tot el dia li val.
- Un bon pa i un bon vi
escurcen el camí.
- Qui molt beu
no pot anar a peu.
- Vingui d’on vingui el vent
de la dona siguis parent.
- Tant si et lleus com sinó et lleus
vés a dormir a les deu.
- Als sants i als minyons
no els prometis si no els dons.
- No et fiïs d’aigua que no corri
ni de gat que no mioli.
- De moliner et pots mudar,
de lladre no et pots escapar.
- Qui molt corre
poc camina.
- A la taula i al llit
hi arribes al primer crit.
- Cantaret nou
fa l’aigua fresca.
- Forasters vindran
i de casa ens trauran.
- Qui té treballadors
i no se’ls veu,
es fa pobre
i no s’ho creu.
- Qui vol la capa de l’amic
no és bon amic.
- A la taula del Bernat
qui no hi és
no hi està comptat.
- L’oració tocada,
la mossa retirada,
i qui no es retirarà
el llop se la menjarà.
- Tot bon català
té fred després de menjar.
- Al llit i a la presó
coneixeràs ton companyó.
- Qui de jove no treballa
quan és vell jau a la palla.
- Joans, Antons i ases
n’hi ha per totes les cases.
- Ull que no veu
cor que no dol.
- Quan s’acabi: punt i ratlla;
no tothom és de cal batlle!
- En el forn i el rentador
es diu tot el mal i el bo.
- Qui escolta pels forats
escolta els seus pecats.
- Qui canta a la taula i al llit
no té el seny complit.
- L’anar a treballar a l’andana
és un treballar a desgana.
- L’home que obra a la tum-tum
en lloc de llum dóna fum.
- Qui riu a tort i a dret
o és molt feliç o és molt ximplet.
- Hi ha fundadors d’hospitals
que primer fan els malalts.
- Què fan els infants?
El que veuen fer als grans.
- Amb tanta sed d’aiguardent
es begué l’enteniment.
- Si a missa vols tenir lloc
no esperis al darrer toc.
- L’avarícia trenca el sac.
- No et riguis dels meus dols:
quan els meus siguin vells
els teus seran nous.
- Home ros i gos pelut
ditxós qui els ha conegut.
- Qui de la casa de l’altre
en fa hostal,
de la seva, en fa corral.
- Qui té socs,
fa ascles.
- Res que no facis tu
no ho esperis de ningú.
- Camí dret i costerut,
tururut!
- Camí ample i que va avall
fins el ruc se sent cavall.
- Tren de maniobres
tren de pobres.
- La pobresa
no és vilesa.
- Vesteix un bastó
i semblarà un senyor.
- Una al pap
i una altra al sac.
- Qui en tingui més
que sopi dos cops.
- De porc i de senyor
se n’ha de venir de mena.
- D’ençà que em va caure
una mosca al vi
que he avorrit l’aigua.
- Si tens pau al cor,
salut, diners,
què vols més?
- Patarrufes em fas
que no me n’has de fer:
o és que m’has de fotre
o m’has de menester.
- Menges més que una llima nova.
- Del que no diràs
no te’n penediràs.
- Qui no vulgui pols
que no vagi a l’era.
- Del de dalt, ni la sal;
el del mig és un “bolitx”,
i al de baix
no li obris el calaix.
- Per fondo que facis el foc
sempre respira el fum.
- Arbre caigut
tothom hi fa llenya.
- Els vailets del ganfaró
pocs diners i molt sermó.
- No és bord
qui als seus s’assembla.
- Fes bé i no facis mal
que altra cosa no et cal.
- Tal faràs, tal trobaràs.
REFRANYS REFERENTS A FAMILIARS
- Més val ser majordoma
que jove d’una casa nova.
- Si ta mare caigués al mar
no hauria d’estrany
que tots els peixos diguessin:
tindrem teca per tot l’any.
- Dues filles i una mare:
tres diables per al pare!
- Qui té mare
amb boca para.
- Amor de gendre,
bugada sense cendra.
- Tan a prop tinc les dents
que no em recordo dels parents.
- La pubilla amb pretendents,
tard o d’hora treu les dents.
- L’enciam tendre
que se’l mengi el gendre.
- Pubilla rica,
oli a la pica.
- Hereu sense clau?
Marramiau!
- Dona borratxa i vi al celler
no pot ser.
REFRANYS D’ANIMALS
- Diu la guatlla: -Què fas, blat?
- Què fas, guatlla? – diu el blat.
- Gos que lladra, poc mossega.
- Poll ressuscitat
pica més que cap.
- Si no tens ruc ni somera,
l’anar carregat t’espera.
- Brams de ruc
no arriben al cel.
- Gos flac, tot són puces.
- Les cabres,
pels seus pecats,
porten els genolls pelats.
- Qui vulgui peix
que es mulli el cul.
Font: Alumnes de 8è del Col·legi Públic Gil Cristià: La Selva popular i tradicional: refranys, endevinalles, cançons del tió, remeis, oracions remeieres. (Sant Jordi, 1981)