La cultura i el moviment associatiu han estat i són un signe d’identitat selvatana, que compta amb col·lectius i organitzacions amb una història centenària en àmbits de tota mena. Una de les celebracions de cultura popular i religioses més arrelades al poble és la Setmana Santa, en la qual destaca el Divendres Sant i el seu Viacrucis al Calvari, que compten amb reconeixements de la Generalitat com a Festa d’Interès Nacional. L’organització de les processons correspon a la Confraria de la Sang, d’origen medieval i l’entitat més antiga del municipi, la qual organitza també periòdicament la representació de la Passió de la Selva.
Històricament, cal fer referència a les dues entitats de caire cultural i polític especialment rellevants durant el segle XX i que segueixen actives: l’Ateneu el Lauro i la Defensa Agrària.
El Misteri de la Selva, una representació assumpcionista del segle XIV en català antic que es conserva íntegra, relata la mort i assumpció de la Verge Maria cada 14 i 15 d’agost a l’església parroquial i es considera una de les joies del teatre català.
El principal equipament del municipi és el Castell del Paborde, restaurat de forma integral i recuperat per a usos culturals a principis d’aquest segle. A més de ser un reclam arquitectònic, és un pol cultural de primer ordre, gràcies a un equipament que inclou un auditori, diverses sales d’exposicions i de conferències, a més d’un hall i d’una terrassa multi usos.
L’altre gran equipament selvatà és el mas de l’Hort d’Iglésies, una antiga masia vuitcentista convertida en seu de la Biblioteca Municipal i l’Arxiu Històric, a més d’altres equipaments públics. Els seus jardins disposen d’un escenari i pista multi usos, a més d’un envelat per a actes públics.
Per últim, cal esmentar també l’auditori de Santa Llúcia, una antiga capella-hospital d’estil gòtic convertida en sala d’actes i concerts i que aquest 2018 passa a comptar també amb un casal annex destinat a revitalitzar les activitats, sobretot culturals, en l’àmbit del nucli antic.
