Reial Congregació de la Puríssima Sang
X CONGRÉS DE CONFRARIES DE SETMANA SANTA DE CATALUNYA
Sentim la Setmana Santa
LA SELVA DEL CAMP, 7 i 8 DE MAIG DE 2022
CASTELL DEL PABORDE
Presentació
El X Congrés de Confraries de Setmana Santa de Catalunya se celebrarà els dies 7 i 8 de maig a la Selva del Camp. Després d’agafar el relleu a la ciutat de Lleida el 2017, i d’haver posposat la seva realització l’any passat a causa de la Covid-19, ens plau presentar-vos el programa que hem preparat.
Han estat dos anys difícils, plens d’incerteses, renúncies, pèrdues, dificultats per a moltes empreses i famílies... Dos anys en què no hem pogut gaudir de la companyia dels altres, de les festes al carrer, i, és clar, tampoc de les nostres professons. En aquest context però, les confraries i germandats han tingut més sentit que mai, fent costat en tot moment a les necessitats socials del nostre entorn proper. Ara ha arribat el moment de reprendre la nostra activitat habitual, impulsant encara amb més força i il·lusió la celebració de la Setmana Santa als carrers i també de poder trobar-nos en el marc d’aquest congrés.
El títol escollit, Sentim la Setmana Santa, serà el fil conductor per fer un viatge durant tot el cap de setmana a través dels sentits, sentiments i esperit de la celebració del moment més important de l’any litúrgic cristià, arrelat amb múltiples manifestacions tradicionals i culturals arreu del país.
Us presentem un programa que té la intenció de crear un espai de trobada i d’intercanvi, d’aprenentatge de la mà dels ponents convidats, de gaudi, i, alhora, de donar-vos a conèixer el nostre municipi, i, a través de tots els sentits, fer-vos un tastet de la Setmana Santa selvatana.
Us hi esperem!!!
TERMINI PER A REALITZAR LA INSCRIPCIÓ: 17 D’ABRIL
Núm. Compte: ES74 2100 0243 61 0200483397
Entitat: Coselva - Cooperativa Agrícola i Secció de Crèdit de la Selva del Camp, SCCL (CaixaBank).
Titular: Reial Congregació de la Puríssima Sang de N.S.J de la Selva del Camp
Contacte: confrariadelasang@gmail.com
Telèfon: 616 765 475
(Programa i informació complementària en les imatges adjuntes)
400 anys d’història
La Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de la Selva del Camp, coneguda popularment com la Confraria de la Sang, és l'entitat que organitza, manté i promou la celebració de la Setmana Santa a la Selva.
La presència de les Confraries de la Sang es van estendre per tot el litoral català al llarg del segles XV i XVI.
La Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona va ser fundada l’any 1545 pels gremis d'espardanyers i esparters. Probablement l’any 1550 organitza i celebra la primera processó del Sant Enterrament, la primera de la que es té constància a Catalunya.
A la Selva, l'any 1599, el rector Dr. Onofre Menescal va presentar al Consell de la Vila una requesta dient que “Alguns devots moguts a devoció de fer i comensar a fundar una Confraria de la Sang de Jesuchrist, a honra de Nostre Sr. Déu Jesuchrist. Lo Sr. Rector ha fet capítols sobre dita Confraria”. La resposta fou “Que puig lo Sr. Rector ha entervingut en dit efecte, que per lo tant lo Sr. Jurat vaja a parlar ab dit Rector, y en sa companyia vagan mossen Pau Verra, Gabriel Cellés, Rafel Guasch y Miquel Monter, y li diguin que han llegit los Capítols en Consell, y que apar serà bé remediar y adobar dits capítols o part d'ells, y també li diran que volen informar-se en Tarragona, Reus i Valls de quina manera estan los capítols de dites viles. Havent-los vist li tornaran rahó, puig apar molt bé se fundi dita Confraria de la Sang de Jesuchrist, y que per aquest any no deixin de fer professó, que apareix molt bé”.
Així doncs, ja l'any 1599, es proposava la creació de la Confraria de la Sang per a una major esplendor de la Setmana Santa, cosa que fa pensar que ja se celebraven les “professons” amb els elements que pertanyien a la Confraria del Sant Nom de Jesús.
Finalment el Consell va denegar la creació de la nova Confraria, i l'any 1600 es va repetir la petició però unint-se amb la ja existent Confraria del Nom de Jesús. Així doncs, a l'empara d'aquesta, la Confraria de la Sang inicia la seva activitat. Les gestions per obtenir uns estatuts propis de la Sang duren 16 anys, fins el 13 de març de 1616 que el Consell els aprova.
Al llibre d'actes de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona es cita que l'any 1617 una comissió de la Sang de la Selva del Camp van a veure el funcionament de la Congregació de la Sang de Tarragona per poder fer aquell any mateix les “professons”. Aquesta anotació motiva la celebració de la nostra efemèrides l'any 2017: la celebració del 400è aniversari que la Confraria de la Sang organitza les processons de Setmana Santa a la Selva.
Les ordinacions més antigues que es conserven a l'arxiu de la Confraria daten del 1793, aprovades i signades pel rei Carles IV, i per les quals passa a ser Reial Congregació (podeu consultar-les en format digital AQUÍ). Aquestes han estat el referent principal dels fins, objectius i forma d'organització de la Confraria fins a l'actualitat, ja que només han estat modificades amb unes esmenes de l'any 1951 i la redacció d'unes noves ordinacions de l'any 2012 per permetre donar resposta a les necessitats actuals, entre les quals cal destacar l'entrada de les dones a la Junta directiva.
Les decisions de la Confraria es prenen en els Capítols, presidits secularment pel Sr. Alcalde, i des del 1820 es realitzen a la Casa de la Vil·la. Aquest costum configura també un element característic i únic de la nostra Confraria. Sorprèn que els Capítols estiguin presidits per l'autoritat civil i no l'eclesiàstica com correspondria, i això es deu a que a l'època medieval el Sr. Arquebisbe era el Senyor feudal de la vil·la i el batlle els presidia en representació del Prelat. En suprimir-se el feudalisme, va continuar exercint aquesta funció el batlle o alcalde.
En el Capítol s’elegeixen els càrrecs de procuradors, andadors (o arrengleradors de les professons), Cristers, banderers, i secretari, i a més de passar comptes, es demana permís a l’Autoritat civil per celebrar les professons i el Crister en el seu torn demana a l’Alcalde el poder pujar el Sant Crist al Calvari.
Tot i que la finalitat principal de la Confraria és l'organització de les “professons” de Setmana Santa, també ha transcendit en el temps els actes de caritat i el fer-se càrrec del trasllat dels confrares difunts dins de la localitat.
La Confraria de la Sang és l'entitat més antiga de la Selva i la que compta amb més nombre de socis. La quota per formar part de la Confraria és de caràcter familiar, i actualment unes 600 famílies de la nostra població en formen part. La Confraria es sustenta únicament amb les quotes dels socis, gràcies a les quals pot desenvolupar les seves tasques, com també amb l'estreta col·laboració de l'Excel·lentíssim Ajuntament de la Selva del Camp.
Al llarg de les últimes dècades la Confraria ha renovat tots elements que surten a les processons (carrosseries dels diferents misteris, penons, bandera i gonfanons, trofeus...) i ha treballat molt per tal de promoure i promocionar la cultura i tradició al voltant de la nostra Setmana Santa. Amb aquesta finalitat s'han realitzat grans projectes, alguns dels quals gràcies a la mobilització i col·laboració de tot el poble.
La Vint-i-Quatrena
L'organització de la Confraria conserva l'essència medieval. L'òrgan rector és la Vint-i-quatrena, formada per 24 confrares, tot i que aquest nombre es pot veure incrementat amb els membres de la Vint-i-quatrena d'Honor, que inclou aquells membres de la Vint-i-quatrena que tenen 20 anys o més d'antiguitat, sota la direcció de dos Procuradors.
Les decisions de la Confraria es prenen en els Capítols, presidits secularment pel Sr. Alcalde, i des del 1820 es realitzen a la Casa de la Vil·la.
Aquest costum configura també un element característic i únic de la nostra Confraria. Sorprèn que els Capítols estiguin presidits per l'autoritat civil i no l'eclesiàstica com correspondria, i això es deu a que a l'època medieval el Sr. Arquebisbe era el Senyor feudal de la vil·la i el batlle els presidia en representació del Prelat. En suprimir-se el feudalisme, va continuar exercint aquesta funció el batlle o alcalde.
En el Capítol s’elegeixen els càrrecs de procuradors, andadors (o arrengleradors de les professons), Cristers, banderers, i secretari, i a més de passar comptes, es demana permís a l’Autoritat civil per celebrar les professons i el Crister, en el seu torn, demana a l’Alcalde el poder pujar el Sant Crist al Calvari.
Festa Tradicional d’Interès Nacional
La Setmana Santa de la Selva del Camp és la festa tradicional més arrelada de la nostra vil·la i les seves manifestacions mantingudes pels convilatans, especialment per la Confraria de la Sang, han estat motiu d'interès cultural, participatiu i turístic.
La Selva viu la seva Setmana Santa amb una alta participació popular i amb un seguit de característiques molt pròpies, elements determinants perquè l'any 2010 la Generalitat de Catalunya declarés el nostre Divendres Sant Festa Tradicional d'Interès Nacional, amb un esment especial al Viacrucis camí del Calvari, també declarat Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional.
L'extraordinària bellesa plàstica de la “professó” de Divendres Sant a les 7 del matí, que surt de la població traspassant la riera i enfilant el turó del Calvari; el silenci trencat pel so de les llances dels armats i les melodies musicals, moltes d'elles autòctones, que acompanyen els diferents Misteris; la recuperació del Ball de la Mort, d'origen medieval i únic a la nostra província, que s'interpreta a la “professó” del Sant Enterrament; la participació activa de famílies senceres, i el caràcter festiu que comporta; el sentiment de pertinença compartit pels selvatans/es; el retrobament de selvatans residents fora vila... són elements que configuren la vivència única i tradicional de la nostra Setmana Santa.
Un altre dels aspectes fonamentals que ha configurat la nostra Setmana Santa és la continuïtat en el temps, que es celebra de forma ininterrompuda des de l'Edat Mitjana, ja que només s'han suspès les “professons” de forma puntual a causa de guerres o degut a inclemències meteorològiques.
Tots aquests elements han creat un interès cultural més enllà de la nostra població, atraient fotògrafs, mitjans de comunicació i visitants d'arreu de Catalunya. A tall d'exemple, a la xarxa es pot consultar:
El Catàleg del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya:
http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festes-i-elements-festius-catalogats-o-declarats/Setmana-Santa-i-Pasqua/El-Divendres-Sant-de-la-Selva-del-Camp
Programa “Gaudeix la Festa” de Canal Blau - La Xarxa:
http://canalblau.xiptv.cat/gaudeix-la-festa/capitol/processo-de-la-selva-del-camp
Festes.org – El ball de la mort
http://www.festes.org/articles.php?id=1135
La Música
Un dels elements fonamentals i que aporten més bellesa a les nostres processons és la música. El so de la trompeta, amb el toc de la Sang, que indica la sortida de la processó i punts principals del seu recorregut; el timbal dels armats junt amb el picar de les llances, que marca com un batec la marxa de la processó; i tots els cants que acompanyen els diferents Misteris, molts d'ells peces originàries de la Selva, interpretades per l'Schola Cantorum i la Banda de Música de la Selva del Camp. Se'ns dubte, musicalment la Setmana Santa selvatana és única i aquestes són algunes de les seves peces més representatives:
Glòria Laus
Es tracta d’una peça autòctona de la Selva atribuïble a Mn. Generós Borràs, mestre de capella, o a l’organista selvatà Sebastià Torrents. Aquests dos mestres convisqueren a la nostra vila entre les acaballes del segle XVIII i la primera meitat del segle XIX. Es tracta d’una partitura polifònica quatre veus que es feia acompanyar d’una línia de baix instrumental interpretada antigament per un contrabaix. Consta de sis parts en la mateixa tonalitat i desprèn una sensació de solemnitat i lluminositat pròpies de la festa. Cada una d’aquestes parts es respon amb el Gloria Laus gregorià. Actualment s’interpreta durant la processó que des de Sant Rafael es dirigeix a la parròquia però antigament era interpretada després d’una petita processó entre l’església parroquial i el cementiri. Els cantaires romanien al temple i mentre la gent era fora es tancaven les portes. En retornar la processó, des de dins s’interpretava la peça polifònica i, des de fora, es responia el Gloria Laus gregorià. En acabar, el celebrant donava tres cops a la porta amb la creu i aquesta s’obria.
Stabat Mater de Sant Rafael
Malgrat interpretar-se anteriorment, no va ser fins l’any 1986, amb l’estrena d’un nou pas a la Selva amb la figura de la Pietat o del Davallament del convent de Sant Rafael, que la peça s’incorpora regularment a les processons locals. Primer la sentim en la petita processó que es fa el Dijous Sant per tal de traslladar aquest pas des de l’eglésia de Sant Rafael fins a la l’església parroquial i, posteriorment, en les processons de Divendres Sant, acompanyant la mateixa escena. Es tracta d’una breu obra polifònica a tres veus amb acompanyament de dues flautes travesseres i un trombó, amb un introducció de cinc compassos que, a manera d’epíleg, es repeteix el final. Des del primer dia aquesta peça és interpretada per una coral de veus blanques.
Stabat Mater
Es podria afirmar sense por d’equivocar-nos que aquesta petita peça ha esdevingut el fragment musical més característic i identificador de la Setmana Santa selvatana. La seva primera interpretació al Viacrucis matinal del Divendres Sant, just en trobar-se les imatges del Sant Crist i de la Dolorosa a la zona de la Verònica, a Sant Pau, provoca una expectació inusitada entre la gent que s’hi aplega. A partir d’aquell moment, acompanya el pas de la Dolorosa a les processons. És una obra pròpia de la Selva, atribuïda com a obra de joventut a Eduard Torrents, tal com esmenta una nota biogràfica de l’autor a la revista barcelonesa Celebridades Musicales l’any 1886. Fou escrita en la tonalitat de Mi Menor per a dues veus infantils de tiple amb l’acompanyament instrumental de dues flautes travesseres i un fagot. Aquesta instrumentació original, que consta en una transcripció de la peça feta per Anton Catà, difereix de l’actual, on el fagot és substituït per un fiscorn. Emmarcada per un introducció i un final exclusivament instrumentals i interpretada per quatre o cinc nens, dos o tres per veu, és una peça dotada d’un bon equilibri harmònic i tímbric, que sap evocar la desolació que es desprèn del text sobre el qual s’edifica.
Jesum Tradidit
“Jesús és lliurat als impius, al summe sacerdot i als ancians del poble”.
Es tracta d’un nocturn de Divendres Sant que correspon a un fragment de la partitura que porta el mateix nom del compositor Tomás Luis de Victoria. D’aquest motet de De Victoria a la Selva se’n canta del compàs primer al dotzè. És un motet a quatre veus escrit amb una harmonia horitzontal i amb una tècnica imitativa pròpia del Renaixement. Es canta amb un acompanyament instrumental que imita les veus dels cantors i s’interpreta el Divendres Sant a la processó del matí i a la de la nit acompanyant el pas dels Jueus.
Vere Languores
El pas del Natzarè, que surt per primera vegada a la processó del Divendres Sant al matí, és acompanyat pel cant del Vere Languores. És una peça polifònica del compositor renaixentista Marco A. Ingegneri (1545 - 1592) escrita a tres veus –tenor, soprano, baix– que a la Selva interpreta el cor mixt, passant les contralts a cantar la línia de baix, i que porta un acompanyament instrumental. Està escrit sobre un text del profeta Isaïes que diu: “Ell porta les nostres malalties i s’ha carregat amb els nostres dolors”.
Jesu
El Jesu acompanya el Sant Crist i s’interpreta durant la pujada al Calvari, el Diumenge de Rams i el Divendres Sant, així com a la processó del matí en el reconegut que va des de l’església parroquial fins a l’església de Sant Rafael. Es tracta d’una peça selvatana a quatre veus mixtes –soprano, contralt, tenor i baix– harmonitzada seguint la tonalitat de Fa Major i el compàs de 4/4. La seva figuració no va més enllà de les corxeres, exceptuant un esquema rítmic al primer, segon i cinquè compàs format per corxera amb punt semicorxera que el fa molt característic. Incorpora un acompanyament instrumental diferenciat de les veus. Les quatre estrofes del text són uns complantes, cants de dol, dedicades a Jesús com a rei incomprès venut per trenta diners.
Miserere
Aquesta peça, dividida en quatre estrofes, té les dues melodies diferents que s’alternen una en la primera i tercera estrofa i l’altra en la segona i la quarta. Aquestes estrofes estan extretes del Salm 50 (51 a la nova edició) i constitueixen una pàgina on es demana la misericòrdia divina. Harmonitzada a qautre veus mixtes en la tonalitat de La Menor i amb una figuració senzilla, presenta un acompanyament instrumental diferenciat de les melodies de les veus. Es tracta també d’una peça originària de la Selva i les seves dues melodies constitueixen una bella pàgina entre aquest tipus de composicions. El Miserere es canta acompanyant el Sant Crist en la baixada dels Via Crucis al Calvari i a la processó del matí durant el recorregut que va des de l’església de Sant Rafael fins a la tornada a l’església parroquial.
Stabat Mater (Ferré)
Aquest Stabat Mater fou escrit per un selvatà gairebé contemporani, Josep Ferré i Cavallé. En Ferré va escriure aquest Stabat per tal d’acompanyar els pas de la Dolorosa de la família Magrinyà de la Montoliva, més coneguda com la Dolorosa de Ca Baró. Aquesta Dolorsa romania al monument de Sant Pau durant tot el Divendres Sant acompanyada d’un fragment del peu del Sant Crist que s’havia salva de la crema d’imatges de l’any 1936 i sortia a la processó del Sant Enterrament acompanyada d’aquesta peça musical. És una composició a tres veus en Mi Menor que s’amotlla al típic i conegut text de l’Stabat. Aquest motet es deixà de cantar en no sortir més a les processons el pas que acompanyava.
In Exitu
Aquesta peça, pròpia de la Selva, s’interpreta exclusivament durant la processó del Sant Enterrament i acompanya el pas del Sant Sepulcre. Escrita per a quatre veus amb un tipus d’harmonització molt vertical, ens recorda a la lletra del Salm 113: “Quan els fills d’Israel sortiren d’Egipte, la casa del Jacob sortí del poble estranger. El mar en veure’ls va fugir i el Jordà se’n tornà riu amunt. Què tenies mar que vas fugir i tu Jordà que vas tirar riu amunt amunt? És davant del Senyor que s’estremí la terra, davant del Déu de Jacob”.
Antigament es cantava als enterraments i Joan Pié i Faidella afirma en els seus Annals que es tracta de la mateixa peça coneguda a la Selva com el Cant de la Mare de Déu. Si això fos així, i no es tractés de dues peces diferents, ens trobaríem davant d’una composició anterior al segle XVII.
Felip Brunet i Sabarich
Les processons
La celebració de la Setmana Santa comença Diumenge de Rams. Al matí hi ha la Benedicció de Rams a les 10.30, fent una processó del convent de Sant Rafael fins al temple Parroquial on es fa la missa, en la qual la Confraria de la Sang fa l'ofrena del Ciri Pasqual.
Ja a la tarda, a les 17,30 hi ha un Viacrucis al Calvari i, en acabar, es fa el Pregó de Setmana Santa, cada any a càrrec d'una personalitat selvatana o vinculada amb la Selva.
Dijous Sant a les set de la tarda es fa la Celebració de la Santa Cena del Senyor i a les deu del vespre el trasllat del Misteri de la Pietat des de Sant Rafael a l'església Parroquial.
Durant el dia de Dijous Sant s'ornamenten tots els Passos o Misteris, i els Confrares passen a recollir els Trofeus i ciris per sortir Divendres Sant a les "professons".
Divendres Sant es fa el Viacrucis al Calvari a les 7 del matí, el més tradicional i representatiu del municipi. Posteriorment se celebra la Processó de l'Agonia a les 11,30 del matí. Aquesta processó del matí va néixer d’una petita que antigament el clero, l’Ajuntament i els cantors formaven per tal de visitar els Monuments després de baixar del Viacrucis del Calvari. Ja a la tarda hi ha la Celebració Litúrgica de la Mort del Senyor amb el cant de la passió i l'Adoració de la Creu a les 18h a l'Església Parroquial, i a les 22h de la nit la clàssica Processó del Sant Enterrament.
Dissabte Sant a les 22 h. es fa la Vetlla de la Resurrecció del Senyor i el Pregó de Pasqua. En acabar, i al llarg del matí de Diumenge de Pasqua hi ha Caramelles pels carrers del poble, interpretades pel grup de Joves Verge de Paretdelgada.
Projectes especials
1993 – Organització de la Segona Trobada d'Armats de les comarques Meridionals de Catalunya, amb la participació de 13 agrupacions, en el marc de la celebració del Bicentenari de les Reials Ordinacions.
El mateix any es recupera la realització del Pregó de Setmana Santa, que es fa cada any el Diumenge de Rams per la tarda. I també l'edició del llibre de Mn. Salvador Ramon “La Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrits. Dos segles de les noves ordinacions”.
2001 – Enregistrament del CD de Música de Setmana Santa amb la participació de 170 músics i cantors de l'Schola Cantorum i la Banda de Música de la Selva del Camp.
2002 – Incorporació del Ball de la Mort a la processó del Sant Enterrament, recuperat l'any 2001 en motiu de la Representació del Ball o Martiri de Sant Andreu, que es celebra a la Selva cada 50 anys. És únic a la província de Tarragona.
2009 – Representació de la Passió de la Selva del Camp. La Passió, text innèdit de David Jou; interpretada per un apassionat grup d’actors, cantants i músics amateurs; dirigida per Josep M. Puig i Baiget; bastida per molts col·laboradors desinteressats i sentida per les més de tres mil persones que van assistir a les diferents representacions celebrades a l’església de Sant Andreu.
2010 – Reconeixement del Govern de la Generalitat. El 23 de novembre de 2010 es va publicar al DOGC l’ordre per la qual es reconeixia el Divendres Sant com a Festa Tradicional d’Interès Nacional i el Via Crucis del Calvari com a Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional.
2017 – Celebració del 400è aniversari de la Confraria de la Sang, amb l'organització de la XXI Trobada d'Armats de les Comarques Tarragonines com a acte principal.
2018 – Segona representació de la Passió de la Selva del Camp, amb text de David Jou i dirigida per Josep M. Puig i Baiget i Carles Bigorra.